Juliol de 2024

Tumbet

Ingredients

• 4 patates
• 2 albergínies
• 1 pebrot vermell
• 750 grams de tomàtigues

Escaldam les tomàtigues i en retiraram la pell i les llavors. Les capolam petites i les posam en una paella amb oli. Hi afegim sal, una fulla de llorer i un all aixafat. Tapam i deixam que es vagi fent la salsa.

Fem les albergínies a rodanxes, i en posem sal perquè suïn l’amargor. Les podeu deixar en un colador. És bona idea posar-hi a sobre un pes per premsar-les. Provau amb un plat i al damunt un bol ple d’aigua.

Mentrestant, tallam el pebrot a trossos regulars, bastant grossos (entre 3 i 4 cm, aproximadament), i el sofregim en una altra paella. A casa, nosaltres el pelam primer amb un pelador de patates, evitant d’aquesta manera trobar-t’hi les pellerofes. Tanmateix, si la pell és molt fina, aquesta operació ja no cal.

Seguidament, pelam les patates i les fem a rondanxes, i les fregim fins que quedin rosses en oli abundant. Un cop fetes, les disposam tot formant un sostre dins una greixonera (olla de fang). A continuació, fregirem les albergínies, també en oli abundant. Cal que les eixugueu amb un drap de cuina o amb paper absorbent per evitar que xuclin massa oli. D’aquesta manera us quedaran cruixentes. Fregiu-les en tandes i disposau-les damunt de les patates, tot formant una segona capa. Finalment poseu el pebrot fregit a la capa superior i cobriu tot amb la salsa de tomàtiga, però vigileu amb la quantitat. No es tracta de “submergir” el tumbet en tomàquet, sinó de cobrir-lo com si fos una capa final.

Finalment, tapam la greixonera a una tapadora o amb paper d’alumini i la deixam reposar. El tumbet no es menja calent, sinó a temperatura ambient. Es prepara una o dues hores abans de consumir-lo, i cal que reposi dins l’olla de fang, ja que d’aquesta manera es confita i els ingredients es compacten, com si fos una mena de pastís consistent. Pot ser un primer plat, o bé com acompanyament  d’un parell d’ous ferrats. La combinació estrella als estius de Can Pastilla, on estiuejàvem amb tota la família, era amb sardinetes o seitons molt petitets, que en temporada se’n permetia la pesca. La mare els enfarinolava i els fregia, i els menjàvem molt calents amb el tumbet encara una mica tebi. Per postres, gairebé cada dia hi havia un tall gegant de síndria, i avui dia a casa meva també preparo aquest menú invariable.

El tumbet diria que marida pràcticament amb tot. Però un vi jove o un rosat amb un punt d’agulla, molt fresc, us combinarà a la perfecció. Bon profit (i ben dit).