Juliol de 2024

“Només que alguna de nosaltres ho expliqui, el llegat de les dones hi romandrà”

Núria Salán

PERFIL | Química metal·lúrgica. Va néixer a Barcelona, però viu a Sant Boi. Té dues filles: l’Anna i l’Eva. És professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’actual presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, la filial tècnica de l’Institut d’Estudis Catalans. Va ser cridada a la ciència quan, llegint l’única enciclopèdia que tenien a casa seva, va pensar que Marie Curie era l’única científica que havia existit a la història. I es va fer el ferm propòsit de ser-ne la segona. Aquesta invisibilitat a la qual les dones de ciència i tecnologia han estat condemnades, esborrades de tots els llibres de text i de la història de l’Enginyeria, és el que ella anomena L’enginy (In)visible.

Fa un dia maco al moianès, i l’herba és alta. La pluja d’aquests dies ha alleugerit la terra estressada, i el camp ha respost. Algunes roselles allà i allà desà, entre els camps d’ordi, llueixen un vermell brillant al sol. La Núria és un terratrèmol, xerraire i alegre, i la seva conversa és un devessall de paraules. Ha vingut a fer una xerrada inspiradora – l’Enginy (In)visible- per als alumnes de Primària de l’escola Ramona Calvet de Castellterçol.

Núria, de què va la teva xerrada l’Enginy Invisible?

Quan vaig adonar-me que, per suposat, Marie Curie no era la única científica que havia existit en el món, vaig començar a entendre per què només una de cada quatre persones que fan una carrera cientificotècnica és dona. Calen referents femenins en què les nenes puguin emmirallar-se, perquè ens estem perdent el 50% del talent del país.

Vaig començar una recerca sobre dones inventores i científiques. És important donar-les a conèixer. Només que alguna de nosaltres ho expliqui, el llegat de les dones hi romandrà. I per això vaig per tot el territori català, explicant a les escoles de primària i secundària, als instituts de Batxillerat, a les escoles d’adults i a tot aquell qui m’ho demana, quines foren aquestes dones. Però és clar, de moment n’he identificat unes 8.500. I per això el següent projecte en què m’he embarcat és el de la creació de l’Enciclopèdia de Dones STEAM. De moment, n’han sortit els dos primers volums, i han estat distribuïts a tots els centres escolars públics de Catalunya.

Núria, parla’ns d’alguna d’aquestes dones singulars

Tens la Josephine Cochrane, qui va inventar el rentaplats. Amb aquest invent, la Josephine el que pretenia era aconseguir una higiene perfecta que evités malalties, i de fet els llocs de distribució inicials foren els hospitals i les escoles. Tens la Beulah Louise Henry, amb unes 50 patents i uns 110 invents, entre els que es troben el congelador per a gelats, la màquina de cosir o la màquina d’escriure. I per suposat, la preciosa actriu Hedy Lamarr de Hollywood, que va inspirar Disney per a crear la Blancaneu. Lamarr va inventar un sistema de transmissió indesxifrable, desenvolupat per l’exercit nordamericà, que ha estat la base per als sistemes de geolocalització, el Bluetooth i el WI-FI.

Com responen els nens i les nenes quan fas aquestes xerrades?

D’entrada, ho veuen com una injustícia. Tant els uns com les altres. Però encara em trobo que la majoria dels qui fan preguntes al final de la sessió són els nens. Les nenes encara romanen callades. Jo les animo a preguntar, i sovint els convido a venir a la meva escola a Terrassa. Calen més coses que les xerrades, les enciclopèdies, les iniciatives. Necessitem prendre’ns-ho seriosament, tots plegats.

Núria, a banda d’aquest silenci en els llibres de text, també podem trobar una mena de diguem-ne, “censura” sobre les habilitats de certes dones i els seus avenços. Per exemple, de Hildegarda de Binden, jo en sabia que era compositora. No tenia ni idea que, a més, fou  científica, escriptora, il·luminadora y mística.

Efectivament. La Hildegarda música és més inofensiva, per dir-ho així. La música no té un abast tan definitiu i incontestable com un enunciat científic. De fet, una dona de la seva època amb aquest coneixement tenia molts números per acabar cremada a la foguera. Per això aquesta dona es va fer monja. I, a més a més, mística, no fos cas.(Riu). Tenim el cas comparable de Maria la Jueva, alquimista i botànica d’Alexandria a qui devem el cèlebre “bany Maria”. Era profetessa, i el seu llegat i la seva identitat ens arriben enfosquits. Però sabem que fou inventora d’innumerables fórmules i remeis a base d’herbes i substàncies extretes de la natura. Segurament, els cosmètics com Famiskin, que respecten l’entorn, que extreuen principis actius de proximitat i que aprofiten els avanços de la Recerca per a innovar en fórmules aptes per a tota la família, podrien ser una línia de continuïtat amb aquesta dona especial, si no fos perquè la història l’ha silenciada.

Seguint la pista que em dones ara, Núria, podríem dir potser que la ciència de les dones és la ciència que es preocupa i s’ocupa de les coses que salven la humanitat.

Sens dubte! Ben trobat!