Juliol de 2023

“La ciència és apassionant, però el Misteri té una promesa embriagadora”

Neus Sabaté

PERFIL | Física i investigadora. Va néixer a Tarragona, però viu a Sants. Té dos fills: la Joana i en Ferran. La curiositat per saber com funcionen les coses la va portar a interessar-se per la Filosofia i la Física. És cofundadora i assessora científica de Fuelium, empresa que desenvolupa bateries de paper que no cal reciclar per a dispositius d’un sol ús. És una tripulant d’ HYPATIA I, la missió simulada a Mart de nou científiques catalanes per a fer recerca marciana en el desert de Utah, en condicions anàlogues a les d’un assentament humà en el planeta vermell.

Com és un dia en la vida de Neus Sabaté?

El dia no comença sense una tassa de cafè. D’aquesta aventura marciana nostra, em preocupa poc la limitació dels moviments a l’exterior de l’estació -molt restringits i enfundades en incomodíssims vestits espacials- l’escassetat d’aigua,  la higiene precària, els aliments deshidratats… Em preocupa sobretot com començar els dies sense el meu cafè (riu).

I una rutina facial que inclogui crema antiaging i contorn d’ulls, per suposat.

Foto: Hypatia / Pau Fabregat

El món s’aguanta pel cafè, sens dubte. Em pregunto què hi vol fer a Mart una investigadora cafemaníaca tan enfocada a l’aplicació al mercat i la transferència que ha fundat dues empreses.

Obrir nous mercats? (Riu) Vaig saber que esperava el meu segon fill després de fer-me un test d’embaràs. Imagino que com moltes mares catalanes (somriu amb picardia). I quan estava a punt de llençar-lo, vaig pensar en el monumental malbaratament de recursos que suposava. I especialment en la bateria de botó, a la qual li quedava encara una vida útil llarguíssima i, a sobre, havia consumit tanta i tanta energia en ser produïda. En el millor dels casos, aquesta bateria pràcticament intacta seria reciclada, i en el cas més realista, contribuiria a contaminar encara més el nostre pobre planeta. Així va néixer Fuelium: bateries de paper que utilitzen el fluid – en aquest cas, l’orina- per reaccionar químicament i produir només l’energia suficient per a activar el dispositiu diagnòstic. A l’estació de recerca de Utah utilitzaré materials eminentment marcians, com ara el ferro, per investigar com obtenir-hi energia de manera sostenible, i recolliré l’orina de la tripulació com a reactiu.

Aquesta és, de fet, la teva línia de recerca l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM-CSIC), al planeta Terra!

Cert. Però en la investigació científica, les respostes no són vestits a mida que encaixen perfectament amb les preguntes que et fas. Una solució tecnològica, perquè ens entenguem, pot ser una innovació revolucionària que aporti una solució genial a un problema concret de la societat. Però això no té per què fer avançar la ciència. Per inventar solucions noves i disruptives, que tinguin impacte social, has de proposar-te contextos que potser ningú no ha explorat. Sortir del laboratori, tan mentalment com física, de fet. La recerca marciana obre escenaris inexplorats que podrien donar lloc no només a noves respostes, sinó també a noves preguntes.

Posa un exemple.

Si Henry Ford hagués donat una resposta merament tecnològica a les necessitats de mobilitat, potser hauria inventat carros més veloços o amb més cavalls. L’automòbil no era la resposta òbvia.

La ciència és allò capaç de respondre al que ens preguntem? 

Segur que sí. Però les preguntes més interessants encara no tenen resposta científica. La ciència és apassionant, sí, però el Misteri té una promesa embriagadora.

Veritat i ciència són la mateixa cosa? O el Misteri té cabuda dins la veritat?

Això ho hem de parlar tu i jo assegudes a una taula amb unes bones copes de vi