SUSAINA FIGUERA
Cap d’Innovació i responsable d’Estratègia a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, àrea que impulsa projectes enfocats a divulgar i fomentar la col·laboració indústria-acadèmia com a motor de la Innovació, amb una especial atenció a la mirada de gènere.
Li agrada la cuina, especialment la mallorquina, i n’ha impartit amb sa mare algun taller de la mà de sesilleskm0.com, on col·labora tot elaborant-ne el receptari.
Juliol de 2023
coca de trampó
Ingredients
- 300 grams de farina fluixa
- ½ paquet de llevat ràpid
- 1 tassa petita d’aigua
- ½ tassa petita d’oli de girasol
- 1 ou (*)
- 1 kilogram de tomàtigues pelades i sense llavors
- 300 grams de ceba tendra
- 100 grams de pebrot verd
- Oli verjo
- Sal, pebrebò i pebrebord
(*) Si ets vegà, pots fer la massa sense ou afegint-hi una mica més d’aigua i d’oli. Potser no et quedarà tan cruixent, però pots intentar aconseguir una textura més crunchy si, en ser cuita, la treus de la llauna i li dones uns minuts més de forn per la part de baix.
Aquesta coca és un dels meus records preferits dels estius a la casa de Can Pastilla, a Mallorca. Ma mare solia preparar-la com a primer plat, seguit d’unes albergínies farcides o de sardinetes fregides i cruixents de darreria. En les nits que rebíem convidats, la preparava com aperitiu i l’acompanyava amb unes olives negres i un refresc molt tradicional a tot l’illa: la pinya. Es tractava d’una mena de coca-cola aromatitzada amb espècies i herbes, que si no s’ha perdut hi està ben a punt, ja que queden molt pocs fabricants de begudes que encara la puguin elaborar.
El trempó és l’amanida per excel·lència a Mallorca. ”Trempar”, de fet, significa “amanir”, i és un verb d’ús viu i corrent a l’illa. Es prepara amb tomàquet tallat a trossos grossos, ceba tendra dolça en juliana i pebrot verd a daus. El pebrot verd que consumim allà no és com el de Catalunya: és d’una tonalitat molt més clareta, i el seu gust té un punt dolç. El gran Jaume Fàbrega em va explicar que es tracta d’una varietat que es cultivava també a Girona, i que en realitat és un tipus de bitxo que no cou. Molt singular.
Per a completar l’amanida, se li afegeixen olives trencades i tonyina en conserva. Com a variants, s’hi pot afegir també poma a daus, o figues o cireres en ser el temps. També pots convertir-la en un plat més consistent si el serveixes amb cigrons o arròs blanc i ous durs a quarts. La coca de trempó, en canvi, utilitza només els ingredients bàsics de l’amanida, però capolats molt petits i trempant-los amb pebrebord.
Per a la nostra recepta, et recomano que primer preparis el trempó, i després prepararàs la pasta. Per al trempó, capola molt menuda la verdura i posa-la a trempar amb una bona cullerada o dues de pebrebord. És possible que en trobis de tap de cortí, que és el que es fa servir a Mallorca tradicionalment. Si no, pots emprar el de la Vera o el del Bierzo, que són una mica fumats, i no és tan interessant. Afegeix sal i pebrebò molt generosament: ha de quedar més aviat fort de gust. Finalment, trempa-ho amb una bona quantitat d’oli verjo. Deixa-ho en un bol gros, que es confiti.
Per a la pasta, fes un volcà de farina passant-la primer pel sedàs, i en l’interior del volcà posa-hi l’ou, l’aigua, l’oli i el llevat. Treballa-la una bona estona i forma-hi una bolla mentre prepares la llauna on enfornaràs la coca, tot engreixinant-la amb oli.
Estira la pasta dins la llauna. Al principi costa una mica, però a mesura que la vas treballant i actua el llevat, et serà més fàcil cobrir tot el fons del motllo. Posa a colar la verdura (IMPORTANT!!!) per eliminar-hi tot el suc, i disposa-la damunt la pasta de manera uniforme.
Enforna a 200 graus, a foc damunt i davall, per espai d’uns 30-40 minuts. És important que la verdura estigui ben torradeta i la pasta ben cruixenta.
Serveix-la freda o templadeta, afegint un rajolí d’oli verjo en cru tot just abans de cruspir-te-la. Jo avui us la recomano acompanyada d’un xampany de Prat de Comte: el brut nature 181 de Vinyes Macameu. Es tracta d’un xampany elaborat artesanalment a partir de varietals franceses: chardonnay i pinot noir. La finca és petita; tenen unes 3.000 vinyes, distribuïdes en les dues varietals en un percentatge de 70-30, de manera que quan cullen, pràcticament fan el cupatge in situ. És molt refrescant i s’adiu perfectament amb el punt dolcenc i la textura cruixent de la coca.
NOTA: Sovint quan fem aquesta coca, aprofitam per fer un gaspatxo i afegir-li el suc que han destil·lat les verdures. És deliciós i te permet consumir fins a la darrera espurna de vitamines!